08_innocentada per Tots Sants

publicat el divendres 6 novembre 2009

Hi ha situacions que només em poden passar a mi, com el meu recent fracàs a l’anomenada Cursa del Senglar. Celebrada a Sant Joan de Mediona el diumenge passat, en desconeixia la seva existència fins fa un parell de setmanes, quan al portar la mountain-bike a revisió al meu taller de confiança en vaig veure un pamflet de propaganda a sobre el mostrador de la botiga. Especificava: 10 km de muntanya, sortida a les 9:30 h (amb recollida de dorsals de 8 a 9 h), inscripció de 10 euros a ingressar al núm. de compte tal i desprès enviar les dades per e-mail; més informació a la web senglarsbtt.tk. Em va semblar una distancia prou assequible, fins i tot curta, però com que a la bicicleta no hi porto comptaquilòmetres, no tinc cap referència de quants en faig cada vegada que surto a fer un tomb. Per precaució, m’he passat 2 setmanes al gimnàs fent fondo, complementat amb una sortida dominical d’hora i mitja per camins que he re-descobert aquest estiu. Ho tenia tot previst, fins que just el dia abans de la cursa em truca el meu cosí per invitar-me al sopar d’aniversari de la seva xicota. No m’hi podia negar, però li vaig deixar ben clar que marxaria a dormir ben aviat. Evidentment no va anar així, i al final vaig acabar arribant a casa a quarts de 4 de la matinada, desprès d’abandonar precipitadament una possible ‘amistat’ amb una de les poques noies desaparellades del nombrós grup d’assistents a la vetllada. Espero que no m’ho tingui en compte. L’endemà al matí l’alarma falla i no em desperto fins les 8:40 h. Per uns moments renuncio a la cursa, però no, encara estic a temps. Salto del llit, em vesteixo ràpid, agafo la bici i surto al carrer per trobar-me la boira més espessa que recordo en temps. M’és igual, conec la carretera, així que carrego la btt a la furgoneta que m’han deixat i començo a fer via. Me n’adono que no estic en les millors condicions físiques ni mentals; sort que he agafat mitja garlanda i un litre d’Aquarius per mirar d’arreglar-ho durant el trajecte. Passo per Sant Quintí a les 9:15 h i segueixo un tros més, convençut de trobar Sant Joan ben aviat, però al primer trencall m’equivoco i perdo 5 minuts. I la boira que no escampa. Començo a pensar que per alguna raó que desconec és millor que desisteixi. No encara; torno enrere i recupero el bon camí. Em planto a Sant Joan a 7 minuts d’iniciar la cursa. Busco la zona esportiva i aparco en un descampat proper. Massa fàcil: pocs cotxes. M’afanyo a baixar la bicicleta i em poso els guants i el casc amb l’esperança que un petit retard de la sortida em doni temps de recollir el dorsal i fer alguns estiraments. Es respira una calma tensa a l’ambient, d’aquelles que precedeixen a una tragèdia. Deu ser la boira, penso. Quan arribo al punt de trobada les meves sospites és confirmen: sí que n’hi ha de participants, sí, més d’un centenar, però de bicicletes ni una, només la meva. És una cursa a peu.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s