19_la recepta de l’èxit

publicat el divendres 6 agost 2010

De com organitzar un sopar d’estiu per a 200 afamats i guanyar una pasta gansa. Primer de tot, buscar l’entorn adequat (de lloguer, és clar): una gran casa amb solera, a poder ser una finca catalogada i restaurada, preferiblement allunyada de nuclis habitats i una mica amagada (però alhora de fàcil accés per als ‘urbanites’), que disposi d’un enorme pàrking (encara que sigui ocupant un camp de conreu del veí), i sobretot, equipada amb una piscina de mides olímpiques i uns amplis jardins al voltant. Seguidament es contracta el personal (i un servei de neteja) que sigui professional i discret, a raó de 1 per cada 20 comensals (incloent un parell de cuiners de brasa i un ‘punxa-discs’ eficaç), que bàsicament es dedicaran a controlar l’accés i a servir copes. Repartides per la gespa del recinte s’hi munten una quinzena de taules (sense cadires) amb idèntic menjar fred preparat i es distribueixen mitja dotzena de neveres plenes de refrescs i cerveses (algunes sense alcohol), tipus bufet lliure. També es prepara una gran barra ben assortida d’espirituosos i licors, es forma un llarg taulell ple de vins i caves en gel, i s’instal·la una petita carpa amb la graella per fer carn de xai i botifarres al moment. A part, es munta l’equip de música i es reparteixen algunes làmpades, però no masses, que s’ha de crear ambient. En acabat, es condiciona la zona d’entrada i no gaire lluny s’hi col·loquen uns quants chaise lounge en filera per als 4 ‘desfondats’ que necessitin seure. Ah! Molt important: que tota la coberteria, vaixella i cristalleria sigui de plàstic, per així estalviar-nos feina i disgustos amb els vidres trencats. Finalment, però bàsic per a l’èxit de la vetllada, es crea una llista d’invitats estricta i exclusivament a partir d’amistats i amics íntims d’aquests, procurant una majoria femenina i buscant un públic més aviat adult i solvent, a qui es cobrarà per avançat mitjançant transferència bancària. Llavors s’acorda dia i hora sota qualsevol excusa, per exemple una de dress code, com seria l’obligació per tothom de dur avarques (la tradicional espardenya menorquina), i es convoca amb caràcter anual segons les diferents modalitats que se’ns ocorrin. En quant a la tarifa, s’imposa un preu elevat però assequible tenint en compte que s’ofereixen viandes a dojo i barra lliure, tot en un marc incomparable i envoltat de la més selecte i ‘glamurosa’ companyia. A més, es procura captar a algun conegut de la tv(3) per esvalotar el galliner i s’inclouen algunes ‘escorts’ que t’escalfin al personal. Arribat el dia, només caldrà deixar que la naturalesa segueixi el seu curs, vigilant que ningú s’ofegui a la piscina ebri d’entusiasme i sent permissius amb tot allò que succeeixi als lavabos. I si un cop acabat l’esdeveniment t’has de desfer d’un inesperat cadàver incòmode, fes-ho enterrant-lo sota terra i ben fons, que si l’incineres, pot estar 2 dies cremant…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s