28_estic molt indignat!

publicat el dijous 21 abril 2011
Nota de lectura: a qui el conegui, que s’imagini el següent text amb la veu del Mohammed Jordi, personatge del programa La Competència (Rac1).

Estimats amics… Però què està passant!!?!??! Perquè la meva vida és tant insípida, avorrida i monòtona?!? Perquè no és una successió constant d’explosions, ties bones i persecucions?!? On són l’èxit i la fama que ja m’hauria d’haver guanyat? Quan m’arribarà el reconeixement i la glòria que em mereixo? (bé, si he de ser franc, em conformaria només amb l’èxit i la glòria, que la ‘visibilitat’ que comporten la fama i el reconeixement és molt empipadora). Però què ha passat amb l’espiral d’emocions i d’acció trepidant que se suposa hauria de ser el meu dia a dia?!? N’estic fart! No ho puc suportar més! Excepte per ínfims i puntuals moments de felicitat, la resta de la meva existència és una acumulació de desenganys i despropòsits!! No em passa mai res destacable o mínimament engrescador. Ningú espera que salvi el planeta cada setmana o que eviti un atemptat contra el president en només 24 hores. No sóc membre de l’MI6, no treballo per de la CIA, no sóc un agent secret del Mosad ni tampoc m’han reclutat les unitats especials de l’exèrcit. Però el més fotut de tot és que no puc sortir de casa armat amb el meu AK-47 (Kalàshnikov) per resoldre ‘petits conflictes diaris’, com ara liquidar zombies… Perquè a la meva vida no hi ha zombies!!! (bé, sí que n’hi han, però no del tipus ‘morts vivents’). Per no haver-hi, ni tant sols hi ha ninjes assassins que m’intentin matar cada dos per tres!!! (només Crisis Ninja). Però com puc suportar la meva existència amb tantes carències?!? Com puc continuar vivint així?!? Com és possible que a aquestes alçades encara segueixi compartint pis amb sis compatriotes més, quan hauria d’estar vivint jo sol en un impressionant loft de 1.500 m2 amb muntacàrregues industrial en comptes d’ascensor?!? Perquè no disposo d’un apartament a la platja i d’una casa a la muntanya? O pitjor encara, perquè cada matí quan surto al carrer no em veig assetjat per espectaculars MILF’s, imponents ebonies o sensuals barely legals amb la clara intenció d’enllitar-se amb mi? És que no tinc dret a fornicar cada dia del món?!? Qui és el malparit que s’està beneficiant les 7 dones que per estadística em pertoquen? No hi ha dret! Això és del tot intolerable!!! Les meves amigues no són strippers de moral distreta o madams d’alt standing, no vaig de vacances per ses illes en un veler ben acompanyat de noies maques, no em passo les nits rodejat de velinas en festes exclusives, no toco en una banda de jazz, no practico el paracaigudisme ni viatjo als racons més increïbles del planeta. És que no m’ho mereixo pel sol fet d’haver nascut quan ningú m’esperava? A qui ho he de reclamar tot això?!? Com a consumidor, sempre he fet tot allò que se m’ha demanat… I més! Però no n’he rebut mai la recompensa esperada. Cabrons!! Als Estats Units ja els hauria fotut una demanda “que-te-cagas”, però ara en aquest país molts jutjats no tenen pressupost ni per comprar paper on redactar sentències!!! És molt trist…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s