29_la gateta que escombrava l’escaleta

no publicat (inèdit!) [escrit el 23 d’abril de 2010 per a una bona amiga]

Hi havia una vegada una gateta presumida i molt treballadora que servia taules en una fonda d’anomenada. Fins que un bon dia es va decidir a obrir el seu propi establiment. Com era previsible, els inicis van ser prou durs, però amb esforç i constància el seu petit restaurant amb aspiracions es va fer un nom a la comarca. I a part del bon ranxo que s’hi donava, si per algun tret en destacava de la resta, era per la bellesa i la joventut de les successives cambreres que hi anaven desfilant. Però ai, pobre gateta, quan tot semblava ben encarrilat van arribar temps difícils i ja no n’hi havia prou de fer esmorzars, menús del dia i sopars a la carta. Calia espavilar el negoci, així que de tant en tant participava en fires, feia càterings, organitzava maridatges, també tasts a cegues, sopars literaris o celebracions especials. Ho va provar tot, però el benefici que n’obtenia no era el desitjat: Encara treballava més hores. Això sí, almenys en treia un munt de contactes que tard o d’hora li serien d’utilitat. Llavors, un bon dia pel matí a l’hora del cafè, una clienta desesperada de la vida li va demanar que li organitzés una cita a cegues al seu local, preferiblement un sopar. Malgrat la inesperada proposa, la gateta li acceptà l’encàrrec. Tota nerviosa, va mirar i remirar la seva agenda fins a trobar el candidat ideal, després n’arranjà la data amb els implicats i finalment els va servir un menú de capritx. L’àpat, amb ‘ressopó’ posterior inclòs, va resultar un èxit. De sobte, una llumeta s’encengué al cap de la gateta: ho havia de repetir, però amb noies de confiança (les seves ex-cambreres) i la col·laboració dels pubs i hotels dels voltants. Primer calia trucar les gatetes i explicar-los la idea, una proposició que moltes van acceptar, tot seguit contactar amb els hotels més propers per aconseguir-ne preus especials i una comissió per cada habitació ocupada, i en acabat establir un pacte similar amb els pubs dels voltants, així ningú la podria acusar de proxenetisme. Amb prudència, va començar a informar del nou servei d’acompanyants als clients i amics de confiança, i mica en mica, gràcies a la seva habilitat en aparellar comensals, l’agenda se li anava ampliant de polítics, empresaris, futbolistes i un llarg etcètera de personatges públics de segona fila que per damunt de tot valoraven la discreció que els garantia aquell restaurant, lluny dels circuits habituals. Al cap d’un temps va deixar de servir esmorzars i dinars per dedicar-se en exclusiva als sopars, i ben aviat s’adonà que n’hi havia prou de treballar els dies laborables, que els festius i caps de setmana els seus clients potencials havien d’atendre les respectives famílies. Als 3 mesos només s’hi podia sopar prèvia reserva, i no tothom n’aconseguia aquest privilegi.
Jo aquesta nit l’aniré a veure perquè insisteix que em devia un favor: no sé com, m’ha aconseguit un sopar amb l’última Reina del Cava (Malena Costa)!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s