32_delegar funcions

publicat el divendres 28 setembre 2012

A la meva època d’estudiant vaig començar a desenvolupar una tècnica per ‘evadir-me’ de mi mateix davant circumstàncies poc desitjables, com per exemple, un avaluació. Recordo que un matí, en ple examen del sr Besolí, vaig assolir un estat d’autocontemplació, allò que els místics anomenen “visió a través del 3er ull”, per tal d’evitar fer aquell examen en concret (més per mandra que per falta de coneixements matemàtics, tot sigui dit). De totes maneres, ‘algú’ l’havia de fer, és evident, així que se’m va acudir assignar-ne la realització a un jo alternatiu creat allí mateix, a qui vaig anomenar Jimbo. Així doncs, a punt d’iniciar la prova, transcendeixo del meu cos per deixar pas al tal Jimbo, a qui m’encomano a l’encoratjador crit intern de: “apa nanu, tot teu!”. Finalitzada la prova recupero la meva essència principal i, vist l’èxit, decideixo seguir aplicant la mateixa tècnica en successius exàmens. Llàstima que em van caldre 2 trimestres per adonar-me que també calia emprar-la a l’estudiar, que el pobre Jimbo —malgrat metòdic, aplicat i molt més disposat que jo a trencar-se les banyes per obtenir un bona nota— anava ben perdut.
Superat el període de ‘pràctiques’ m’adono que, a part del bo d’en Jimbo, puc derivar altres facetes de la meva vida —i segons la meva conveniència— a personalitats complementaries, que ser un mateix tot el sant dia és esgotador. Així que amb el temps he anat incorporant nous personatges, amb diferents habilitats i/o especialitats, per desenvolupar tasques que a mi no em venen de gust o bé no estic disposat a acomplir. En Jimmy, sense anar més lluny, és el meu aliat perfecte quan toca treballar de valent, en especial si la feina és monòtona, repetitiva i avorrida, que el paio té una paciència infinita. Però també delego per temes d’oci: si toca anar de festa tota la nit, sovint dono carta blanca a en Séamus (Jaume en gaèlic), a qui cedeixo el ‘lloc’ també durant l’inevitable ressaca de l’endemà, que com a bon irlandès no té gens de mesura amb l’alcohol. Igual procedeixo a l’hora d’agafar el cotxe: sempre confio amb en Jay, que és ràpid i decidit, amb un punt de temerari. I només quan és estrictament necessari, la meva vessant psicòpata l’assumeix en Jacob, impulsiu de mena i sense escrúpols. Per sort, el resolutiu ‘J’ s’encarrega de la feina bruta, és a dir, s’ocupa de fer desaparèixer amb gran eficàcia i diligència tots els ‘cadàvers’ que en jacob pot arribar a acumular. En James (o sir James, com li agrada que l’anomenin, al molt ‘senyoritu’…), és el perfecte gentleman, de modals exquisits i refinats coneixements, i per tant, el més indicat per resoldre situacions que requereixin tacte i elegància. Però és que sóc tan manta que fins i tot he arribat a crear-me un alter ego per als temes de seducció, en Jamie, més que res per poder culpar a algú dels meus fracassos… El gran problema és que el meu preferit, en Jake ‘sexmachine’, ben poques vegades pot demostrar tot el seu potencial per culpa de l’inepte d’en Jamie… Espavila babau!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s