35_la cultura del zàping

publicat el divendres 23 novembre 2012

Vivim en l’època de la immediatesa i la velocitat, absolutament immersos en una carrera d’obstacles infinita que no sabem on ens porta; però sempre amb presses, corrent d’aquí cap a allà, atabalats com gallines sense cap que no saben on van. Però la qüestió és anar ràpid, encara que desconeguis on vols anar a petar… Senzillament perquè no tens temps per parar i raonar-ho bé.
Irremediablement, ens hem convertit en una societat d’immadurs antisocials que no tolera la frustració: tot ho volem ara-i-aquí, sense excuses, sense demores, que els nostres desitjos i les nostres demandes s’han de complir “right now!”, talment com si s’acabés el món. Però alhora, som uns acèrrims procrastinadors, postergant eternament les tasques que ens pertoquen, donat que som incapaços d’assumir responsabilitats: només sabem parlar dels nostres drets i privilegis —i a sobre, amb exigències—, però no en volem saber res dels nostres deures i obligacions. Per tant, actuem com una colla de nens malcriats que únicament saben consumir, però amb l’agreujant que sempre tenim aquella descoratjadora sensació que hi ha quelcom millor, quelcom més plaent o quelcom superior a obtenir. Per aquest motiu, no gaudim mai del present i ens passem la vida canviant de canal amb l’esperança de trobar quelcom més divertit o interessant, contínuament demandant novetats més i més gratificants per saciar els nostres sentits. Però aquesta conducta ens ha convertit en una societat terriblement insatisfeta, deshumanitzada, superficial i d’allò més impulsiva, a part d’egoista i egocèntrica. A més, s’ha acabat imposant el mantra de “¡porqué yo lo valgo!” Fins al punt que ens creiem els reis del mambo pel sol fet d’haver nascut, i en conseqüència, assumim que ho podem tenir tot, que ho hem de tenir tot!, simplement perquè ens pertoca. A sobre, ens creiem lliures i sobirans, però en realitat som éssers purament emocionals que només reaccionem per pur instint, esclaus dels nostres anhels i presoners de les nostres pròpies voluntats, incapaços ja de racionalitzar mínimament el nostre comportament malgrat vivim en l’era del coneixement; paradoxalment, i precisament per culpa d’aquesta incessant sobredosi d’informació que ens envaeix dia rere dia sense pietat, mai abans com avui dia havíem estat tan desinformats i tan desorientats. Una situació que, lamentablement, no fa sinó que empitjorar degut a la cada cop més greu falta de bon criteri i personalitat, dues eines essencials per sobreviure a aquest magma d’incerteses que ens sobrevé cada nova jornada. Per acabar-ho d’adobar, hem caigut al parany de considerar prioritari allò urgent en comptes d’allò important; quan ben mirat, no hi ha res urgent… Si tothom complís la norma de resoldre abans els afers importants que els temes urgents.
Però el més trist de tot plegat és que qualsevol discurs polític és com aquest article: saturat de queixes i lamentacions… Però sense propostes o possibles solucions. Ara: t’ha entretingut, oi? Doncs ja està! Que d’això es tracta!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s