37_Lord Jim

publicat el divendres 25 gener 2013

Que consti que em sento tan català com el que més, però per algun motiu que se m’escapa, sempre he tingut aspiracions de Lord anglès; en concret, el disposar d’un atent i experimentat servei domèstic que em faci la vida molt més fàcil. Que sincerament, trobo una total pèrdua de temps haver de dedicar part de la meva jornada a la intendència que implica una llar (és a dir, al seguit de tasques diàries que calen per mantenir una casa en perfecte estat de revista), ja que aquestes em resten hores per fer allò que més m’agrada: llegir i escriure. Indubtablement, no és el mateix gaudir sense distraccions de les memòries del meu enyorat Winston Churchill, que intercalar la seva lectura entre bugada i bugada; com tampoc ho és poder redactar d’una tirada un nou episodi de la gran novel·la catalana del segle xxi —que algun dia tinc previst de començar…—, que haver d’interrompre’n l’escriptura per preparar-me jo mateix l’imprescindible gintònic de les 17h.
Afortunadament, i per circumstàncies que no cal entrar a detallar, ja fa unes setmanes que m’he mudat de casa i ara tinc accés a tal privilegi, una sobtada troballa que m’ha permès delegar aquesta feixuga i tediosa part del meu dia a dia per així concentrar-me en allò realment important (per a mi, és clar).
Hosti tu! D’ençà que tinc majordom i “ama de llaves” (majordoma), em sento d’allò més realitzat. Ooooohh… És fantàstic!; tu no saps què significa despreocupar-se de la neteja de la llar, així com de la compra setmanal per mantenir la nevera i el rebost sempre plens; o bé arribar a casa al migdia desprès de fer el vermut amb els amics… i trobar-te el dinar a taula! Oooooooohh…; m’entusiasma que cada dia el majordom em faci arribar el diari The Vanguardian (però encara m’agradaria més si li donés un toc de planxa abans de lliurar-me’l per tal de conferir-li la rigidesa apropiada per llegir-lo amb major comoditat); adoro que, periòdicament, la meva roba bruta aparegui neta i plegada sobre el meu llit (tot i que preferiria trobar-la ja col·locada als calaixos i estants pertinents); oooooooh…; a mi, que gairebé m’angoixava obrir l’armari per descobrir amb horror que no contenia cap camisa blanca planxada, ara l’obro amb la seguretat que sempre n’hi trobaré una gràcies al bon fer del majordom (molt més hàbil i curós amb la planxa que ella); però sobretot, valoro que, als vespres, pugui sortir a festejar —amb la darrera i guapa donzella que he seduït— amb la tranquil·litat que, torni a l’hora que torni, de seguida tindré el meu sopar a taula, diligentment servit per la “ama de llaves”.
Per posar-hi alguna pega, ell és un xic malcarat i ella és una pèssima cuinera… Però allò que més em molesta és que tots dos sovint resulten massa intrusius a la meva vida privada… Vaja, que moltes vegades m’agradaria gaudir d’un major grau d’intimitat. En qualsevol cas, no està tan malament tornar a viure casa dels papes.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s