41_déjà vu

no publicat (inèdit!)

Darrerament em passa que tinc molts déjà vu’s, aquest conegut fenomen en que experimentes l’inquietant sensació de (re)viure una situació que estàs del tot convençut que ja has viscut abans, malgrat no pugui ser o et pugui semblar impossible. El cas és que ara porto uns mesos en que en pateixo com a mínim tres cada setmana, molt sovint de manera consecutiva (com si un primer déjà vu en comportés un segon, i aquest altre, un tercer, en una cadena que per moments intueixo infinita). La veritat és que em resulta esgotador, ja que contínuament em sento com si repetís diferents seqüències de la meva vida, però sempre amb el mateix resultat en que va acabar la que podríem anomenar l’escena original. I per increïble que et sembli, a vegades fins i tot anticipo les frases que estan a punt de pronunciar les diferents persones que interactuen en un d’aquests déjà vu’s, talment com si assistís al rodatge d’una pel·lícula, el guió de la qual m’he estudiat prèviament a fons. Això si, almenys no repeteixo contínuament els successos d’un únic dia, com si la meva existència fos un bucle etern a l’estil “El dia de la marmota”, reiterant sense descans les mateixes situacions. Però sí hi ha una sèrie de llocs comuns i conflictes quotidians molt recurrents que conformen el gruix del fenomen, i no n’acabo d’entendre el perquè. Però el més fotut de tot és que, per norma, i malgrat en sigui un dels principals protagonistes, poques vegades intervinc directament en l’acció: senzillament em limito al paper d’observador, incapaç d’alterar o modificar el curs dels esdeveniments. Quina ràbia! Per algun motiu insondable, sempre em quedo bloquejat, immòbil, callat i amb cara de tòtil, veient com ocorren els fets just davant meu (sovint amb aquella sensació que de sobte el temps passa molt més a poc a poc, com si presenciés la seqüència en càmera superlenta), però sense poder intercedir-hi. I és molt frustrant, certament, perquè m’agradaria poder crear un nou final per a aquella situació en concret o mirar de provocar una resolució alternativa a la predefinida, a la predestinada, ja que aquesta no acostuma a beneficiar els meus interessos. A sobre, en les comptades ocasions en que puc participar activament o dir alguna frase, és per empitjorar la situació i/o provocar reaccions exaltades dels altres protagonistes. Quins nassos: a sobre que no em lliuro de cometre els mateixos errors una altre vegada, quan tinc ocasió d’esmenar-los… en creo de nous!
Reflexionant sobre el tema, m’he adonat que no és el primer cop que em passa; vull dir, que periòdicament al llarg dels últims anys, alternats entre etapes de calma i serenitat, se’m repeteixen aquests episodis de déjà vu’s en sèrie. És més, d’aquesta última fornada en particular he detectat que hi ha una altre persona, a part de jo mateix, que també intervé en totes les escenes: la meva nova xicota des de fa uns mesos.

Anuncis

2 thoughts on “41_déjà vu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s