65_James Moriarty

publicat el divendres 4 abril 2014

Si és veritat que «el valor d’un home es valora pel seu nombre d’enemics» (segons cita que s’atribueix al filòsof Arthur Schopenhauer), això vol dir que no jo sóc ningú; perquè, que sàpiga, ara mateix no en tinc cap, d’enemic. Ni un! Però com pot ser que, amb gairebé 7.500 milions d’habitants al puto planeta, ni un de sol m’odiï amb totes les seves forces? És horrible! És increïble!… Està clar que, si no tens enemics, és que no li importes a ningú o bé ets del tot inofensiu; per tant, ningú et considera un rival. I això és molt frustrant! Gairebé indignant, insuportable!!! De fet, ni tan sols tinc algun conflicte irreconciliable amb cap membre de la meva família! I mira que som colla (uns 30 només en el cercle més proper). És més, a data d’avui, fins i tot em parlo amb totes les meves ‘ex’ (que tot sigui dit, no són gaires). Pitjor encara: resulta que qui em va clavar “la paliza de mi vida” continua sent un dels meus millors amics. Tampoc en l’àmbit laboral —com a professional del design management— tinc rival; pel què sembla, sóc l’únic consultor de disseny freelance que opera al Gran Penedès. I això em representa un greuge enorme! Doncs com puc transcendir sense un rival digne? Perquè només per comparació, a un li reconeixen el valor i el talent. És com les ties bones, que surten de festa amb l’amiga menys agraciada del grup per tal de captar encara més l’atenció dels nois. Per tant, s’ha de realçar i cal elogiar el paper dels enemics. Benvinguts siguin! Que són ells els que t’obliguen a rendir al màxim i a superar-te. Així que quants més enemics millor. De fet, el mateix els passa als superherois; sense cap contrincant a qui enfrontar-se, no tindrien necessitat d’actuar com a tals. Perquè els bons només sorgeixen quan han lluitar contra el mal, i d’aquí el paper fonamental de les grans ments criminals. Deu ser per aquest motiu que els trobo molt més interessants als supermalvats: solen ésser personatges turmentats, obsessionats i alimentats per alguna rancúnia del passat o bé per l’enorme frustració de no sentir-se prou valorats. Doncs a la llum de tot l’argumentari exposat, potser m’hauria de replantejar a la inversa la qüestió dels enemics i dedicar els meus esforços a convertir-me en un geni del mal, que llavors ja em sorgirà el Sherlock Holmes de torn.

Anuncis

One thought on “65_James Moriarty

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s