71_en defensa del vi de taula

publicat el divendres 4 juliol 2014

Molt s’està parlant darrerament del dramàtic descens, al llarg dels últims 20 anys, del consum de vi a nivell estatal. Resulta que malgrat la nostra arrelada tradició com a productors, en xifres anuals bevem la meitat que a altres països europeus on, a sobre, és molt més car. Així doncs, està clar que tenim un problema, i aquest no és altre que la progressiva pèrdua de la cultura del vi. Al meu entendre, tot va començar en el moment en que es va perdre la costum d’anar al sindicat, garrafa en mà, a aprovisionar-se de vi a doll per acompanyar els àpats de cada dia, ja que d’aquest hàbit precisament sorgien els futurs consumidors. Així que hem passat d’un escenari dominat per cooperatives i les habituals quatre grans marques, a un sector clarament atomitzat en centenars de petits cellers amb propostes molt variades i engrescadores (llàstima que aquesta gran virtut de la diversitat n’és alhora el seu punt feble, donat que en dispersa la força a l’hora de lluitar contra el principal competidor: la cervesa). Evidentment, la qualitat d’aquells vins d’abans no té res a veure amb els magnífics caldos contemporanis, però, paradoxalment, s’ha arribat a tal nivell d’excel·lència en la seva elaboració, que només uns pocs escollits els saben valorar en la seva justa mesura, fet que provoca frustració en la resta, que al no estar al dia de les successives novetats i anyades, se’n sent exclosa. A més, una visió massa romàntica del negoci per part dels winemakers, amb aquell punt egocèntric i narcisista d’elaborar els vins segons els seus propis gustos i sense pensar gaire en allò que realment demanda el consumidor actual, ha provocant que el jovent actual mostri ínfim interès per aquest apassionant món. L’altre gran problema del vi és que consumir-lo en les condicions òptimes no és senzill; començant per un correcte emmagatzematge, continuant per una adequada temperatura de servei i acabant per la copa adient, que gairebé n’hi ha un tipus per a cada vi. A part de tota la litúrgia que comporta obrir l’ampolla, servir, ensumar, observar i tastar, duta a terme amb un major o menor grau d’esnobisme. Total, que tot plegat s’ha acabat complicant massa, quan la gent d’avui vol les coses fàcils i sense esforç. En canvi, la cervesa no presenta dificultats a l’hora de consumir-la: només cal que estigui ben freda (i quant més, millor). De fet, ni tan sols necessites got o copa per degustar-la, ja que te la pots veure directament del recipient. Vaja, com quan bevíem el vi amb porró.

Anuncis

One thought on “71_en defensa del vi de taula

  1. Donç que el jove prengui Coles i birres…. veurem que valoren en el temps
    Completament en desacord a les begudes del tipus “botellon”….fastic!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s