79_maquiavèl·lics

publicat el divendres 7 novembre 2014

És increïble la facilitat amb la que un s’acaba convertint en allò que més detestava o en qui precisament s’havia promès que no es convertiria mai. Però aquesta inesperada, indesitjada i en aparença inevitable deriva, estic convençut que en tots els casos és fruit d’un llarg procés que té un molt concret. Doncs m’hi jugaria el què vulguis que qualsevol d’aquestes ‘víctimes’ dels seus propis pecats podria precisar l’instant exacte en que va (auto) iniciar la seva transformació; només li caldria fer una mica de memòria fins a recordar aquella primera decisió immoral que ho va canviar tot per sempre, per minsa o insignificant que llavors li pogués semblar. És a dir, aquell moment cabdal en que de forma absolutament conscient i voluntària va trair els seus propis valors i principis en favor de vés a saber quins (obscurs) propòsits. Perquè sempre hi ha un primer favor il·lícit, una primer adjudicació a dit, un primer sobre en ‘b’ o una primera requalificació fraudulenta. I per més que alguns hauran intentat esborrar-ho de les seves ments, estic segur que cap d’ells ha oblidat l’infaust dia en que van traspassar les pròpies línies vermelles mentals que s’havien marcat, diria que convençuts que allò es limitaria aquella primera i única incursió, la qual volien —o necessitaven— creure que automàticament quedaria compensada per totes les bones accions anteriors. Però no hi ha res més poderós que crear un precedent, ja que tard o d’hora aquest et donarà la justificació per reincidir. I més quan no ha comportat conseqüències immediates. Així que si ja ho has fet una vegada i no t’ha passat res, difícilment no hi tornaràs a caure. El problema és que per quan te n’adones, ja és massa tard per intentar rectificar o tornar enrere; aquell fet extraordinari s’ha convertit en rutina, en el pa de cada dia, en la norma que regeix les seves vides. Perquè llavors ja no saben viure d’altra manera. Per tant, la trajectòria de tota aquesta colla de malparits no té res d’inexplicable. És senzillament el resultat de plantejar-te només allò que vols aconseguir, sense parar-te ni un moment a pensar en quin tipus de persona et vols acabar convertint. O serà que tots els corruptes ho són perquè, a diferència de la gran majoria de mortals, ells sí tenen objectius clars i ben definits?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s