Category Archives: AMOR (sexe)

55_la perversa mentalitat femenina

no publicat (inèdit!)

Cada cop em resulta més dur anar de parranda amb els col·legues. I no ho dic només per l’endemà, per la (inevitable) ressaca que comporta una nit de gresca, que per poc que et passis desprès ho acabes pagant molt car (que jo ja tinc una edat). Em refereixo a l’enorme pressió que encara em suposa lligar. Bé, intentar lligar; que malgrat ja fot anys que surto de nit, encara no el domino gens l’art de la seducció. I mira que m’hi esforço i hi poso voluntat, tu! Però he arribat a la conclusió que el meu problema es redueix a no saber interpretar les diferents variables que influeixen en la vida nocturna. De fet, tinc la impressió que la nit és com una partitura que jo no sé pas interpretar; mai en trobo el to, ni n’endevino la cadència ni tampoc n’encerto el ritme. I em costa molt intuir quan cal accelerar, quan toca fer una pausa o quan s’ha de passar pàgina.
Fent una mica d’autocrítica, és cert que sovint es comet l’error de menysprear les primeres noies que et fan cas, encara que sigui al primer bar de la ruta o encara que no t’acabin de fer el pes, per l’estúpida obsessió de voler lligar a la discoteca desprès d’haver triat i remenat una bona estona… quan resulta que les bones ja estan totes ‘adjudicades’ o dormint. Altres vegades passa que un no es creu que pugui haver lligat tan aviat i llavors s’atabala. O senzillament et venen tan d’imprevist que, quan n’ets conscient, ja han marxat fa estona.
Certament, per sortir airós d’una nit de ‘caça’ calen una sèrie d’habilitats que tot indica que jo no tinc. Perquè per reeixir en aquesta jungla d’asfalt has de dominar el contacte visual, les aproximacions, el primer contacte físic i, sobretot, les tirades de trastos (la meva gran assignatura pendent). A vegades intento tàctiques enginyoses —i aparentment infalibles— que he escoltat per la radio, com acostar-se a una noia i, només d’entrada, dir-li suau a cau d’orella un «tu, jo, unes manilles i un pot de nata; t’ho imagines?» que de moment no m’ha funcionat mai. Però no em rendeixo. En qualsevol cas, i malgrat tothom diu que en realitat són elles les que et trien, l’home sempre ha d’encetar la conversa, alhora afalagant-les i procurant caure simpàtic. Però compte, que si ets massa xerraire les pots acabar avorrint, especialment a aquelles que només volen una mica d’acció (que són moltes més de les que un suposa!). Tampoc et pots quedar massa callat, com fent-te l’interessant, que llavors ningú es fixarà en tu. I alerta també a l’hora de tocar, que si l’agafes per la cintura segur que ho fas amb l’única del local a qui li molesta. Però quan no ho fas, ràpidament perden l’interès en tu. A sobre, sempre sóc massa atrevit amb la noia excessivament tímida, però un tallat amb la que és d’allò més decidida. En fi, un seguit de despropòsits que, paradoxalment, han passat a millor vida d’ençà que tinc parella estable, com si de sobte hagués guanyat en atractiu.

21_cita a cegues

publicat el divendres 24 setembre 2010

Seguint les indicacions de l’amic en comú instigador del sopar en qüestió, em presento —impecable— a l’hora acordada al restaurant indicat (un de categoria, amb piano de cua a l’entrada i taules rodones amb mantells fins als peus). Travesso el hall i m’acomodo a la barra, a esperar que m’atenguin. Als pocs minuts apareix ella, radiant, espectacular, amb un vestidet curt que no deixa gaire espai a la imaginació. De seguida dedueix que sóc el seu acompanyant, però em mira estranyada. “Merda!”, penso jo, “m’havia d’haver fet l’interessant i arribar, com a mínim, 15 minuts tard”. Afortunadament, ens interromp el maître: donat que la nostra reserva és de 2on torn i encara tenen ple, ens haurem d’esperar una estoneta. “Vaja!”. Sóc tan tímid que per mirar de superar el xoc inicial em demano 2 copes de vi blanc, de les que ella me’n pren una, sense preguntar! Però callo i no li recrimino res. Tot seguit fem les presentacions pertinents i, en acabat, al no saber què més dir-li, l’abandono per anar a tocar uns temes al piano i mirar de relaxar-me. Sí, gran error deixar-la sola a la barra, malgrat que ella dissimula l’enuig prou bé, amb un somriure misteriós. Per sort, ens criden a sopar. De camí a la petita taula que tenim adjudicada m’avanço a enretirar-li la cadira on jo no vull seure, un gest egoista que ella m’agraeix amb un somriure (!). Un cop instal·lats, ens porten la carta —només una—, que jo requiso amb l’excusa que la conec molt bé (mentida! és la 2a vegada que trepitjo aquest local), “així demanaré pels dos”, li anuncio, que la nena sembla de morro fi i no vull que la broma em surti per un ull de la cara en cas que em toqui invitar. Però increïble, el meu atreviment es veu recompensat amb un altre dels seus particulars somriures. Crido al maître i li demano un entrant, dos segons i més vi blanc, que s’afanyen a servir-nos. Com que a mi encara em calen 3 copes més per adquirir facilitat de conversa, li cedeixo la paraula cordialment i em limito a escoltar amb atenció totes les seves explicacions, fent que la vetllada transcorri amb certa sintonia fins que es comença a fotre les meves patates fregides… amb els dits! Però “¡James no comparte la comida!”. Li he d’acabar picant la mà, no me’n puc aguantar, però altre cop em fa un d’aquells intrigants somriures seus. No contenta, la tia, també se’m fot la salsa del bistec, amb el dit… i mirant-me als ulls descaradament! “Que no toquis!”, li dic fluixet. “I ara què?”, penso quan noto un dels seus peus descalços que em palpa la cama, com cercant la seva sabata, primer pels turmells i desprès a l’alçada dels genolls. “Però que busques?”, li pregunto en veu baixa, per no cridar l’atenció de la resta de comensals, abans d’apartar-li el peu amb decisió. Inesperadament, em demana d’anar directes cap a casa seva, sense postres ni cafès. “Casuml’olla! Un altre fracàs!”, penso jo. Doncs no esperis que a sobre t’hi acompanyi, nena. Demano el compte, paguem a mitges i la deixo plantada allà mateix, simulant una sobtada indisposició intestinal. Aaaains… No tinc sort amb les noies.

18_el noi que somiava amb…

publicat el divendres 23 juliol 2010

Quan m’avorreixo molt, per distreure’m una mica i alhora com a repte personal, a vegades senzillament pujo al cotxe i condueixo sense rumb per carreteres comarcals, fins que s’acaba la poca gasolina que acostumo a dur al dipòsit. Llavors, com que el mòbil i els papers de l’assegurança m’obligo a deixar-los a casa, m’he d’espavilar a buscar ajuda establint nous contactes socials, alguns de força interessants. Doncs diumenge passat era un d’aquests dies. Bé, en realitat la meva intenció era anar a passar el matí a la platja, però al veure’m incapaç de trobar-hi aparcament sense haver de pagar, vaig decidir continuar tombant per aquelles revirades carreteres de costa. En una d’aquestes es va parar el meu Audi, afortunadament a pocs metres del que semblava una antiga masia de pagès restaurada —amb molt bon gust— com a 2a residencia de luxe. Com que la via era molt estreta no em va quedar més opció que empènyer el cotxe fins a la gran esplanada de l’entrada abans de poder trucar al timbre. Al cap d’una bona estona en surt una jove mulata amb poca roba i aspecte d’acabar-se de llevar, fet que em sorprèn gratament. Veient la seva cara de ‘guiri’ jo ja em presento en anglès i miro d’explicar-li el motiu de la meva inesperada visita, però ella simplement m’invita a passar cap a dins. Continuo parlant mentre la segueixo embadalit a través de la mansió, travessant diferents sales i menjadors fins arribar a la cuina, on em serveix un vermut blanc que accepto encantat. Acte seguit em guia fins a la gran porxada de la façana posterior i descobreixo que no està sola: 4 noies més de pell blanqueta prenen el sol en gandules a tocar de l’aigua d’una piscina. Resulta que totes son universitàries holandeses que han vingut a passar un mes de vacances i em comenten que estan molt avorrides. I jo penso: què m’heu d’explicar a mi… De seguida m’hi faig amic, sembla que els he caigut en gràcia, i al 3er Martini ja m’he posat el banyador i jugo a pilota dins la piscina. amb les 4 rosses en topless, mentre la mulata prepara el dinar. Quan ens crida a taula procuro ser l’últim a sortir de l’aigua, que un no és de pedra. Mengem i bevem amb alegria fins a mitja tarda, quan 3 d’elles es retiren a dormir una becaina. Als 20 minuts l’amfitriona i l’altra rossa em proposen d’anar a fer una ‘migdiada’ junts. La hòstia! Avui és el meu dia de sort! Un cop a l’habitació, i a punt d’entrar en matèria, m’informen a traïció que aquest és el 3er estiu que lloguen la casa per guanyar diners fent d’acompanyants de luxe i així pagar-se la universitat. També que la tarifa bàsica son 500 euros, però que m’ofereixen quedar-m’hi a un 2×1. Tant a prop i alhora tant lluny: a l’únic bitllet que tinc a la cartera només li faltaria un maleït zero. Abans d’acomiadar-me almenys em van deixar trucar al RACC, que mitja hora més tard em feia arribar un bidó de benzina. Si arribo a tenir una caixa de llumins…

17_ja t’ho deia jo…

publicat el divendres 25 juny 2010

Aprofita tu que encara tens parella i assaboreix cada un dels moments que estàs amb ella, gaudint de cada minut com si fos el darrer… Abans que algú altre ho faci per tu. Creu-me, no cometis l’error de perdre-hi el feeling, el bon rotllo, la química. No et perdis cap de les seves mirades de complicitat ni cap de les seves insinuacions, i estigues atent a les seves indirectes, als seus canvis d’humor, a les seves necessitats. No busquis excuses i rendeix-te a les seves provocacions, als seus jocs, a les seves invitacions perverses. Deixa’t captivar pels seus somriures, pels seus gestos, per les seves aclucades d’ullet. Valora cada una de les mostres d’atenció que et dedica i procura el contacte físic sempre que puguis, no necessites cap excusa per fer-ho. Actua quan menys s’ho esperi: arramba-la quan te la creuis pel passadís, sorprèn-la de bon matí a la cuina, assalta-la qualsevol vespre al sofà, demostra-li la teva passió al cotxe, fes-la presonera a l’ascensor, comparteix una dutxa amb ella. Assetja-la a traïció contra la paret, contra el moble bar de la sala d’estar o contra la rentadora quan està fent el centrifugat. I prem-la amb força cap a tu, que et noti, que et senti ben a prop. Sigues impulsiu, no et tallis ni un pèl, oblida’t de la prudència. Fot-li mà, sense miraments, magreja tot el que puguis, violenta-la, que li augmenti la temperatura, que li puguin els colors, que sospiri com mai. Si cal, arranca-li la roba, fes-li saltar els botons de la brusa, destrossa-li la roba interior, sigues salvatge i primitiu per una vegada. Esgarrapa, acaricia, rasca, pessiga, i alhora improvisa un massatge ben sensual per tot el cos, amb alegria, amb picardia, cercant les zones sensibles, deixant-te guiar pel teu instint. Fes-li petons per tot arreu, busca-li les pessigolles, que rigui escandalosament, que s’ho passi bé, que s’alliberi, que es despreocupi. Crida als 4 vents, udola com mai, esbufega al seu cau d’orella, fes que se senti desitjada, irresistible, com una deessa. Respira amb ella, transpira amb ella, gemega amb ella, fins que perdis l’alè, fins que se li talli la respiració. Cerca l’harmonia de moviments, compassa’t al seu ritme, a la cadència que marca el seu cor accelerat. Pressiona-li les cuixes, agafa-la dels malucs, tiba-la dels cabells, clava-li queixalada al coll, als lòbuls de les orelles o al clatell. Tasta-la amb fruïció, embafa’t del seu perfum i de la seva olor corporal. I sigues imaginatiu: treu unes manilles, unta-la de nata (o melmelada, o el que més t’agradi), rega-la amb cava (a l’estil Jan) o incorpora les últimes novetats del tapersex. Allarga-ho tot el que puguis, dedica-li una bona estona i oblida’t del rellotge, no pensis en res més, centra’t en ella. Però sempre procurant que cada vegada sigui diferent, especial, única. Aprofita tu que encara pots, que de les fantasies ja se’n ocupa un servidor… de moment! Qui avisa…