Tag Archives: cervesa

71_en defensa del vi de taula

publicat el divendres 4 juliol 2014

Molt s’està parlant darrerament del dramàtic descens, al llarg dels últims 20 anys, del consum de vi a nivell estatal. Resulta que malgrat la nostra arrelada tradició com a productors, en xifres anuals bevem la meitat que a altres països europeus on, a sobre, és molt més car. Així doncs, està clar que tenim un problema, i aquest no és altre que la progressiva pèrdua de la cultura del vi. Al meu entendre, tot va començar en el moment en que es va perdre la costum d’anar al sindicat, garrafa en mà, a aprovisionar-se de vi a doll per acompanyar els àpats de cada dia, ja que d’aquest hàbit precisament sorgien els futurs consumidors. Així que hem passat d’un escenari dominat per cooperatives i les habituals quatre grans marques, a un sector clarament atomitzat en centenars de petits cellers amb propostes molt variades i engrescadores (llàstima que aquesta gran virtut de la diversitat n’és alhora el seu punt feble, donat que en dispersa la força a l’hora de lluitar contra el principal competidor: la cervesa). Evidentment, la qualitat d’aquells vins d’abans no té res a veure amb els magnífics caldos contemporanis, però, paradoxalment, s’ha arribat a tal nivell d’excel·lència en la seva elaboració, que només uns pocs escollits els saben valorar en la seva justa mesura, fet que provoca frustració en la resta, que al no estar al dia de les successives novetats i anyades, se’n sent exclosa. A més, una visió massa romàntica del negoci per part dels winemakers, amb aquell punt egocèntric i narcisista d’elaborar els vins segons els seus propis gustos i sense pensar gaire en allò que realment demanda el consumidor actual, ha provocant que el jovent actual mostri ínfim interès per aquest apassionant món. L’altre gran problema del vi és que consumir-lo en les condicions òptimes no és senzill; començant per un correcte emmagatzematge, continuant per una adequada temperatura de servei i acabant per la copa adient, que gairebé n’hi ha un tipus per a cada vi. A part de tota la litúrgia que comporta obrir l’ampolla, servir, ensumar, observar i tastar, duta a terme amb un major o menor grau d’esnobisme. Total, que tot plegat s’ha acabat complicant massa, quan la gent d’avui vol les coses fàcils i sense esforç. En canvi, la cervesa no presenta dificultats a l’hora de consumir-la: només cal que estigui ben freda (i quant més, millor). De fet, ni tan sols necessites got o copa per degustar-la, ja que te la pots veure directament del recipient. Vaja, com quan bevíem el vi amb porró.

02_la cultura del vi

publicat el divendres 26 juny 2009

Carrer Laurel, casc antic de Logroño (la Rioja), una dissabte a la nit d’encara no fa 2 mesos a la barra d’un bar de tapes celebrant un comiat de solter. Demanem unes racions de pop a la gallega i sis copes del negre de la casa, evidentment, un Rioja. No, millor que portin l’ampolla, que segur ens sortirà més a compte (inevitable pensament català). La buidem omplint les 6 copes fins dalt i brindem efusivament pel futur nuvi. Per curiositat, un pregunta al cambrer què val l’ampolla. Resposta: 5 euros, 4 si es per emportar al carrer. Es produeix un petit silenci entre els presents. també per curiositat, el mateix pregunta a quant surt la copa. Resposta: 60 cèntims d’euro. Segon petit silenci, acompanyat d’un ràpid càlcul mental. Inexplicablement, els números no quadren. El cambrer s’adona de les nostres cares de sorpresa i s’excusa dient que ells la copa no l’omplen tant. Però quasi. És increïble, menys d’un euro per una copa d’un vi bastant digne. No ho entenc; al Penedès, tret de tavernes especialitzades i d’alguns pubs, és prou complicat que et serveixin un caldo acceptable, a un preu raonable, i de la terra. De fet, el problema potser rau en que aquí no és massa habitual beure’n fora d’àpats. Recordo que l’any passat quan vaig anar a Manchester, als pubs s’estava imposant l’opció de demanar una copa de vi (generalment blanc i amb poc grau) entre les noies que preferien evitar la cervesa. Fins i tot, una nit que ens vam colar a la festa universitària d’una discoteca del centre, ens va sorprendre molt que, a part de cubates i cervesa, també es podien demanar ampolles de vi blanc, senceres! Crec que a casa nostra el vi (i també el cava) sempre hauria de ser una clara alternativa a l’omnipresent canya de cervesa, en qualsevol moment, a qualsevol lloc. Ara que ve l’estiu i aprofitant les múltiples festes majors de la comarca, seria el moment de començar a reivindicar els productes dels nostres cellers incorporant-los a l’oferta de totes les barres, i trencar així amb l’absurda situació actual, on amb prou feines hi trobes una copa de cava semi-sec. Tampoc és que qüestió de fomentar l’alcoholisme, és simplement defensar els productes d’aquí i millorar-ne la seva promoció interna, que a vegades sembla que només ens en preocupi l’exportació. A part, els cursos de tast i les degustacions de vins i caves —com les que s’organitzen cada final de mes al Grill9— no haurien d’ésser esdeveniments excepcionals, ans el contrari. Només ens falta creure una mica més en la gran qualitat que, sens dubte, tenen els nostres caldos. Esperem que aquesta imminent nova edició del ViJazz ens ajudi a normalitzar-ne una mica més el seu consum, però sempre amb mesura. Salut!