Tag Archives: cinema

30_perdre el temps

publicat el divendres 27 juliol 2012

M’empipa molt anar al cinema a veure una pel·lícula que m’han recomanat i que abans de la primera mitja hora de metratge arribi a la conclusió que estic perdent el temps. Per mi és una sensació molt frustrant, gairebé humiliant, que afortunadament no em passa gaire sovint (bàsicament perquè no hi vaig gaire, al cinema, darrerament). Però és clar, llavors ja n’he pagat l’entrada, i com a bon català em nego a abandonar la sala, per molt dolenta que sigui la peli, quan el cert és que els diners ja els has perdut, tant si t’agrada com si no. Així que almenys has de procurar no malgastar el teu preuat temps i sortir de la sala com més aviat millor. Sí, t’ho has de plantejar d’aquesta manera, tal com l’altre dia m’ho va fer entendre un bon amic.
I qui diu una pel·lícula, diu una sèrie de televisió, fet que encara pot ser més dramàtic si tenim en compte que consten de diferents episodis que en total sumen un minutatge molt superior al de qualsevol pel·lícula. I ja no et dic res si aquesta té més d’una temporada, un fet molt habitual.
D’altres vegades em passa que començo a llegir un llibre que, malgrat tothom en parla molt bé, ben aviat m’adono que no m’agrada pas massa, ja sigui perquè la història és més aviat fluixa i previsible o perquè la capacitat narrativa de l’autor és realment minsa. Llavors, què haig de fer? Acabar-lo forçadament? Deixar-lo a mitges i oblidar-me’n? Potser llegir-ne un parell de capítols més amb l’esperança que la trama de cop guanyi interès?
La veritat és que a mi em fot molt no acabar les coses que començo. No ho sé, sóc així, no puc fer-hi més. Però no és terrible tenir aquella sensació d’estar perdent un temps preciós que mai més tornaràs a recuperar? Com pots saber amb total seguretat que no val la pena continuar llegint? A partir de quin ‘símptoma’ ineludible has d’abandonar la lectura?
A vegades és força evident que l’autor no té res destacable a explicar. O que no sap narrar d’una manera original i creativa la mateixa història de sempre, aquella que està contrastat que ens agrada escoltar una i una altra vegada. Però no sempre és tant clar. I el més fotut és quan el llibre te l’han regalat i saps que tard o d’hora et preguntaran “què tal?”, “quina valoració en fas?” o “què t’ha semblat?”.
I qui diu un llibre, diu un article en una revista, en un diari o en un setmanari, escrit per aquell autor que seguies habitualment i que de sobte va desaparèixer. Però que precisament el dia que el redescobreixes, a mida que vas avançant en la lectura del seu nou text, t’assalta la frustrant intuïció que senzillament s’està limitant a omplir l’espai assignat sense tenir un tema concret ni cap objectiu definit, ja que el molt fill de sa mare segurament havia d’entregar l’article perquè, o bé li havien pagat per anticipat (cas molt poc probable, per cert), o bé s’hi havia vist obligat per alguna raó obscura, malgrat que a aquelles alçades ja hi hagués perdut tota la motivació. No t’ha passat mai, a tu, això? No? Doncs ara sí.

Anuncis

23_seixanta-dos euros

publicat el divendres 26 novembre 2010

Odio els caps de setmana: no sé què fer i m’avorreixo soberanament. S’haurien de prohibir, s’haurien d’eliminar. Prefereixo mil vegades els dies laborables, que sempre estàs ocupat. Fins i tot m’agraden els maleïts dilluns. Però els dissabtes i diumenges no els suporto. Són terribles! En el millor dels casos me’ls passo dormint o vagant per casa en pijama, com una ànima amb pena, ja que normalment acostumo a quedar-me sol al pis; els altres companys sí tenen activitats o llocs on anar. Excepte jo, bàsicament per falta de pressupost. A més, les poques coses que m’agradaria realitzar, com serien un menú de migdia o anar al cinema, els caps de setmana són més cares. Quins collons! Així que millor quedar-se a casa, que total, vagis on vagis ho trobés tot a rebentar de gent, ple a vessar malgrat la crisis, saturat de persones que —com jo— tampoc saben què fer però que s’autoimposen sortir de casa. Doncs a mi no em dona la gana ser un més de la massa popular que crema els dissabtes a l’Ikea o al centre comercial de torn. És horrorós! Ni tant sols pots anar al super a fer la compra setmanal sense trobar-hi mig poble fent cua a les caixes. Però encara són pitjors els dissabtes nit: jo els odio especialment perquè tothom surt, qualsevol s’anima, tu! Resultat: els restaurants plens, els pubs ‘a tope’ i les discoteques de moda a petar d’individus (sempre les mateixes cares) que només volen exhibir-se. Cada cop m’interessa menys el món de l’oci nocturn: l’única cosa que en pots treure es un magnífica ressaca per l’endemà. Si de cas, molt millor practicar-lo entre setmana (paradoxalment, si vols sortir a sopar o anar de copes un diumenge per la nit, et faràs un fart de donar tombs fins a trobar algun lloc obert; és lamentable el panorama de comarques). I els diumenges què? Si els dissabtes te’n vas a dormir d’hora per aprofitar-los, llavors et fot un mal temps de la hòstia; però si et lleves tard, resulta que ha fet un dia esplèndid. És fantàstic… A sobre, no practico cap hobby ni afició, no sóc membre de cap grup social, ni seguidor ni practicant d’un esport concret. És a dir, no tinc res especial a fer. Com a molt aniria al gimnàs, però és tancat. Bé, podria sortir amb la mountain-bike a fer un tomb, però què? Al cap d’una hora ja en tinc prou o ja m’he cansat, i amb tot aquest esforç ni tant sols ompliria el matí. A part, ara comença a fer fred de debò i no ve tant de gust. I què dir de les apassionants tardes dominicals? Si tens sort, faran un bon partit de futbol per la tv, però es clar, si a casa no pagues satèl·lit o cable, hauràs d’anar al bar de baix a mirar-lo. I si alguna cosa m’empipa de veritat és tornar a casa amb pudor a tabac. O pitjor, a ‘fritanga’. Així que em quedo al pis i l’escolto per la radio mentre llegeixo el diari, com fa 3 setmanes, quan se’m va presentar un agent de la policia local a entregar-me una citació per acudir de 2on vocal a la mesa electoral de l’escola Dolors Piera, aquest proper 28N. Però què es pensen aquests del Govern? Que no tinc res millor a fer un puto diumenge?