Tag Archives: error

55_la perversa mentalitat femenina

no publicat (inèdit!)

Cada cop em resulta més dur anar de parranda amb els col·legues. I no ho dic només per l’endemà, per la (inevitable) ressaca que comporta una nit de gresca, que per poc que et passis desprès ho acabes pagant molt car (que jo ja tinc una edat). Em refereixo a l’enorme pressió que encara em suposa lligar. Bé, intentar lligar; que malgrat ja fot anys que surto de nit, encara no el domino gens l’art de la seducció. I mira que m’hi esforço i hi poso voluntat, tu! Però he arribat a la conclusió que el meu problema es redueix a no saber interpretar les diferents variables que influeixen en la vida nocturna. De fet, tinc la impressió que la nit és com una partitura que jo no sé pas interpretar; mai en trobo el to, ni n’endevino la cadència ni tampoc n’encerto el ritme. I em costa molt intuir quan cal accelerar, quan toca fer una pausa o quan s’ha de passar pàgina.
Fent una mica d’autocrítica, és cert que sovint es comet l’error de menysprear les primeres noies que et fan cas, encara que sigui al primer bar de la ruta o encara que no t’acabin de fer el pes, per l’estúpida obsessió de voler lligar a la discoteca desprès d’haver triat i remenat una bona estona… quan resulta que les bones ja estan totes ‘adjudicades’ o dormint. Altres vegades passa que un no es creu que pugui haver lligat tan aviat i llavors s’atabala. O senzillament et venen tan d’imprevist que, quan n’ets conscient, ja han marxat fa estona.
Certament, per sortir airós d’una nit de ‘caça’ calen una sèrie d’habilitats que tot indica que jo no tinc. Perquè per reeixir en aquesta jungla d’asfalt has de dominar el contacte visual, les aproximacions, el primer contacte físic i, sobretot, les tirades de trastos (la meva gran assignatura pendent). A vegades intento tàctiques enginyoses —i aparentment infalibles— que he escoltat per la radio, com acostar-se a una noia i, només d’entrada, dir-li suau a cau d’orella un «tu, jo, unes manilles i un pot de nata; t’ho imagines?» que de moment no m’ha funcionat mai. Però no em rendeixo. En qualsevol cas, i malgrat tothom diu que en realitat són elles les que et trien, l’home sempre ha d’encetar la conversa, alhora afalagant-les i procurant caure simpàtic. Però compte, que si ets massa xerraire les pots acabar avorrint, especialment a aquelles que només volen una mica d’acció (que són moltes més de les que un suposa!). Tampoc et pots quedar massa callat, com fent-te l’interessant, que llavors ningú es fixarà en tu. I alerta també a l’hora de tocar, que si l’agafes per la cintura segur que ho fas amb l’única del local a qui li molesta. Però quan no ho fas, ràpidament perden l’interès en tu. A sobre, sempre sóc massa atrevit amb la noia excessivament tímida, però un tallat amb la que és d’allò més decidida. En fi, un seguit de despropòsits que, paradoxalment, han passat a millor vida d’ençà que tinc parella estable, com si de sobte hagués guanyat en atractiu.

Anuncis

17_ja t’ho deia jo…

publicat el divendres 25 juny 2010

Aprofita tu que encara tens parella i assaboreix cada un dels moments que estàs amb ella, gaudint de cada minut com si fos el darrer… Abans que algú altre ho faci per tu. Creu-me, no cometis l’error de perdre-hi el feeling, el bon rotllo, la química. No et perdis cap de les seves mirades de complicitat ni cap de les seves insinuacions, i estigues atent a les seves indirectes, als seus canvis d’humor, a les seves necessitats. No busquis excuses i rendeix-te a les seves provocacions, als seus jocs, a les seves invitacions perverses. Deixa’t captivar pels seus somriures, pels seus gestos, per les seves aclucades d’ullet. Valora cada una de les mostres d’atenció que et dedica i procura el contacte físic sempre que puguis, no necessites cap excusa per fer-ho. Actua quan menys s’ho esperi: arramba-la quan te la creuis pel passadís, sorprèn-la de bon matí a la cuina, assalta-la qualsevol vespre al sofà, demostra-li la teva passió al cotxe, fes-la presonera a l’ascensor, comparteix una dutxa amb ella. Assetja-la a traïció contra la paret, contra el moble bar de la sala d’estar o contra la rentadora quan està fent el centrifugat. I prem-la amb força cap a tu, que et noti, que et senti ben a prop. Sigues impulsiu, no et tallis ni un pèl, oblida’t de la prudència. Fot-li mà, sense miraments, magreja tot el que puguis, violenta-la, que li augmenti la temperatura, que li puguin els colors, que sospiri com mai. Si cal, arranca-li la roba, fes-li saltar els botons de la brusa, destrossa-li la roba interior, sigues salvatge i primitiu per una vegada. Esgarrapa, acaricia, rasca, pessiga, i alhora improvisa un massatge ben sensual per tot el cos, amb alegria, amb picardia, cercant les zones sensibles, deixant-te guiar pel teu instint. Fes-li petons per tot arreu, busca-li les pessigolles, que rigui escandalosament, que s’ho passi bé, que s’alliberi, que es despreocupi. Crida als 4 vents, udola com mai, esbufega al seu cau d’orella, fes que se senti desitjada, irresistible, com una deessa. Respira amb ella, transpira amb ella, gemega amb ella, fins que perdis l’alè, fins que se li talli la respiració. Cerca l’harmonia de moviments, compassa’t al seu ritme, a la cadència que marca el seu cor accelerat. Pressiona-li les cuixes, agafa-la dels malucs, tiba-la dels cabells, clava-li queixalada al coll, als lòbuls de les orelles o al clatell. Tasta-la amb fruïció, embafa’t del seu perfum i de la seva olor corporal. I sigues imaginatiu: treu unes manilles, unta-la de nata (o melmelada, o el que més t’agradi), rega-la amb cava (a l’estil Jan) o incorpora les últimes novetats del tapersex. Allarga-ho tot el que puguis, dedica-li una bona estona i oblida’t del rellotge, no pensis en res més, centra’t en ella. Però sempre procurant que cada vegada sigui diferent, especial, única. Aprofita tu que encara pots, que de les fantasies ja se’n ocupa un servidor… de moment! Qui avisa…