Tag Archives: intrínsec

73_bourbon sol

publicat el divendres 1 agost 2014

Ho he comentat amb diferents persones i tots coincidim en que la primera vegada que el tastes és sens dubte una de les millors vivències que pots gaudir a la teva vida, que poques llepolies et poden fer tan i tan feliç. En el meu cas, confesso que més d’una vegada hi he anat a dinar només per triar-lo al final de l’àpat, doncs és intrínsec del menú diari d’ençà van inaugurar. De fet, no tinc clar que el puguis demanar a la carta, doncs sospito que se’l reserven exclusivament per als migdies laborables, com a tret distintiu del restaurant. Jo, per fer l’experiència encara més intensa, procuro anar-hi sol, que no vull pas que ningú em distregui quan m’arriba a taula, que aquest és un d’aquells petits plaers que prefereixo gaudir en serena solitud. Però abans de clavar-li la primera cullerada amb decisió, sempre dedico uns instants a contemplar la seva esplendorosa forma oval, d’una simetria i precisió que t’encisa, i recoberta per una fina capa de xocolata calenta que de seguida s’escampa pel plat; harmònica composició que queda potenciada gràcies a la suau il·luminació del local, la qual li confereix una aspecte encara més temptador, talment com si es tractés d’una gran joia exposada. Llavors, davant d’aquesta obra d’art culinària que començaria a endrapar sense mesura, per a mi el gran repte és precisament procurar arribar a l’últim mos encara amb una mica de xocolata desfeta, que m’encanta anar dosificant-la amb cada nova cullerada, repetint aquest ritual fins a deixar el plat lluint únicament un sembrat de llargues cullerades que n’han manllevat alegrement el contingut; si ho aconsegueixo, em sento profundament realitzat. Però em costa molt, sobretot perquè quan tinc a tocar dels llavis aquell petit primer mos que em transportarà a un món millor, se’m fa la boca aigua només d’olorar la seva equilibrada quantitat de cacau respecte al pa de pessic. I de seguida que te’l poses a la boca, t’adones que les proporcions dels ingredients son les ideals per aconseguir que no resulti ni sec ni empallegós, amb el punt just de cocció que li confereix la textura perfecte i la consistència idònia: ni massa flonjo ni massa ferm. L’únic inconvenient és que cada vegada he d’implorar que me’l serveixin sense el puto ‘cagallonet’ de nata de pot (!) que li posen d’acompanyament.

Anuncis