Tag Archives: VIJAZZ

02_la cultura del vi

publicat el divendres 26 juny 2009

Carrer Laurel, casc antic de Logroño (la Rioja), una dissabte a la nit d’encara no fa 2 mesos a la barra d’un bar de tapes celebrant un comiat de solter. Demanem unes racions de pop a la gallega i sis copes del negre de la casa, evidentment, un Rioja. No, millor que portin l’ampolla, que segur ens sortirà més a compte (inevitable pensament català). La buidem omplint les 6 copes fins dalt i brindem efusivament pel futur nuvi. Per curiositat, un pregunta al cambrer què val l’ampolla. Resposta: 5 euros, 4 si es per emportar al carrer. Es produeix un petit silenci entre els presents. també per curiositat, el mateix pregunta a quant surt la copa. Resposta: 60 cèntims d’euro. Segon petit silenci, acompanyat d’un ràpid càlcul mental. Inexplicablement, els números no quadren. El cambrer s’adona de les nostres cares de sorpresa i s’excusa dient que ells la copa no l’omplen tant. Però quasi. És increïble, menys d’un euro per una copa d’un vi bastant digne. No ho entenc; al Penedès, tret de tavernes especialitzades i d’alguns pubs, és prou complicat que et serveixin un caldo acceptable, a un preu raonable, i de la terra. De fet, el problema potser rau en que aquí no és massa habitual beure’n fora d’àpats. Recordo que l’any passat quan vaig anar a Manchester, als pubs s’estava imposant l’opció de demanar una copa de vi (generalment blanc i amb poc grau) entre les noies que preferien evitar la cervesa. Fins i tot, una nit que ens vam colar a la festa universitària d’una discoteca del centre, ens va sorprendre molt que, a part de cubates i cervesa, també es podien demanar ampolles de vi blanc, senceres! Crec que a casa nostra el vi (i també el cava) sempre hauria de ser una clara alternativa a l’omnipresent canya de cervesa, en qualsevol moment, a qualsevol lloc. Ara que ve l’estiu i aprofitant les múltiples festes majors de la comarca, seria el moment de començar a reivindicar els productes dels nostres cellers incorporant-los a l’oferta de totes les barres, i trencar així amb l’absurda situació actual, on amb prou feines hi trobes una copa de cava semi-sec. Tampoc és que qüestió de fomentar l’alcoholisme, és simplement defensar els productes d’aquí i millorar-ne la seva promoció interna, que a vegades sembla que només ens en preocupi l’exportació. A part, els cursos de tast i les degustacions de vins i caves —com les que s’organitzen cada final de mes al Grill9— no haurien d’ésser esdeveniments excepcionals, ans el contrari. Només ens falta creure una mica més en la gran qualitat que, sens dubte, tenen els nostres caldos. Esperem que aquesta imminent nova edició del ViJazz ens ajudi a normalitzar-ne una mica més el seu consum, però sempre amb mesura. Salut!

Anuncis